Text de Luiggi Guel Govegan del col.lectiu V de Vegana per a l'anuari 2012 de contrainfo.cat
Durant els primers
segons del 2012, desprès de les campanades de cap d'any, un grup
d'activistes desplegava una pancarta enmig de la plaça de Cort per
reclamar una Mallorca antitaurina. Aquest acte festiu va ser el tret
de sortida a un any carregat de canvis, reflexions, debat d'idees i
reptes per a la maduració d'aquest jove moviment. I, per descomptat,
un any carregat de lluita al carrer contra la esclavitud i el
sofriment animal.
El primer dels
reptes era continuar ampliant la base d'activistes, mantenint un
nombre elevat de protestes i actes. Tot i no tenir més de cinc anys
d'història a Mallorca, el moviment per l'alliberament animal ha anat
any rere any augmentant el nombre de persones compromeses amb les
idees antiespecistes. El nombre de persones veganes o vegetarianes ha
crescut i s'han fet més visibles socialment que mai, reclamant la
introducció de alternatives ètiques allunyades de la explotació
animal. La lluita pel canvi social, per la consideració dels animals
com a individus dignes de consideració, i no com a mercaderies, ha
omplert les xarxes socials d'iniciatives, i els carrers amb desenes
d'actes, performances, marxes, concentracions i manifestacions. És
complicat fer un resum de tota l'activitat animalista del 2012 però
podem destacar algunes iniciatives com els actes per la campanya
contra la compra-venda d'animals, tan a tendes com a mercats, les
taules informatives sobres alimentació lliure de productes animals,
les concentracions contra la caça (a Palma i a Inca), performances
contra la massacre de cans a la Eurocopa, la gestió de les caneres
de les illes o les matances de dofins a Japó, actes de solidaritat
amb el pitbull Lennox, assassinat per la seva raça, o amb el Capità
Watson, perseguit internacionalment per impedir la caça de balenes
amb l'acció directa. Les protestes contra el correbous de Fornalutx
varen protagonitzar titulars, polèmiques i diferències internes
entre els propis activistes. No podem passar per alt les
reivindicacions que tradicionalment concentren més recolzament
social i que més compromís i activistes ajunta durant l'any: les
manifestacions antitaurines a Palma, Inca, Muro i Alcudia, i les
concentracions davant els circs Roma-Dola i Williams, autèntiques
presons animals. Podem afegir a tot això els cinefòrums,
passa-carrers, sopars vegans, tallers de cuina vegana, rescats
d'animals, acollides, estands, fires, recollides de signatures,
campanyes d'Internet i una llarga llista d'iniciatives duites a terme
tant per grans associacions, com per petits col·lectius o individus
que, amb el seu treball silenciós però imprescindible, mostren el
compromís cada vegada més gran de moltes persones amb una ètica
humana basada en el respecte amb la terra i amb la resta de criatures
amb les que compartim planeta.
Tota aquesta
mobilització s'ha vist obstaculitzada una vegada més per una
resposta decebedora a nivell institucional, especialment aquest any
passat, desprès del triomf electoral de la dreta a tots els àmbits.
Ni la repressió policial, ni el silenci dels principals mitjans de
difusió, ni la paràlisis de las iniciatives legislatives han sigut
alienes al moviment per els drets dels animals. Traves burocràtiques,
negació de permisos, multes a activistes, denuncies, censura han
estat la tònica general. El poder, lluny de protegir als més
dèbils, vol legislar per blindar el maltractament animal i
introduir-ho com a dogma de vida, despenalitzant la presència de
menors a les caceres i corregudes de bous. Constitueix un doble
mèrit, dons, la feina que enmig d'aquesta època obscura, han duit
a terme diversos col·lectius i individus i que han aconseguit per
exemple dur endavant una quantitat important de denuncies contra
empresaris taurins que incompleixen les lleis proteccionistes, les
iniciatives de quatre nou municipis mallorquins de declarar-se
lliures de circs amb animals (Artà, Manacor, Santa Maria i
Capdepera) i la pressió per aconseguir la anulació d'un nombre
important d'espectacles taurins per incomplir les normatives, fet que
ha convertit el 2012 en l'any amb menys espectacles taurins, ferint
de mort a aquesta industria.
Ha sigut dons uns
mesos d'intensa activitat, però també un temps decisiu per a la
maduració d'aquest moviment, encara adolescent. La aparició de
noves formes d'entendre l'activisme, nous col·lectius o la exigència
d'una major coherència dins la lluita contra l'especisme, ha variat
substanciosament el panorama de la mobilització animalista i ha
generat no pocs debats interns, discrepàncies i enfrontaments
dialèctics. Es comença a qüestionar les limitacions del
funcionament de les grans sigles tradicionals (tal com en el seu dia
es qüestionà les limitacions dels plantejaments benestaristes).
Creixen les demandes d'un activisme més autònom, horitzontal,
combatiu i desobedient, connectat necessàriament amb la resta de
lluites sorgides arran del 15-M i les posteriors demandes socials,
com ja poguérem observar amb la comissió antiespecista que es creà
a Sa Foneta. Un nou activisme allunyat de personalismes, jerarquies i
conformismes.
Si aquests debats
interns i discrepàncies enforteixen o afebleixen el moviment
abolicionista dependrà de la pròpia maduresa de l'activisme per
aprofitar l'autocrítica i construir una alternativa forta per
plantar cara a un sistema construït sobre els cadàvers dels que
menys es poden defensar.
Els animals ens
necessiten, però ens necessiten ja! Fins que totes les gàbies
quedin buides.
